sábado, 14 de noviembre de 2009

Xulio Ricardo Trigo i el seu darrer llibre El Somni de Tàrraco a Llibrería Argot



Xulio Ricardo Trigo ens fará gaudir acompanyat per Vicent Usó a la llibrería Argot,
el proper Dissabte 19 de desembre a les 12:30h amb el seu últim llibre;
"El Somni de Tàrraco"
L´autor signará llibres després de la presentació fins les 14:00h
i per la vesprada de 16:30h a 19:00h

Som a l’any 26 abans de Crist. Mentre l’exèrcit romà lluita per aconseguir la pacificació dels pobles del nord d’Ibèria, l’emperador Octavi August s’instal·la a Tàrraco, des d’on exerceix el poder i administra tot l’Imperi. L’acollidora ciutat, bressol de mar i terra d’oliveres, aviat veu trastocat el seu ritme tranquil i quotidià. Al tràfec d’obres ordenades per l’emperador per tal de convertir-la en la població més esplendorosa de la Mediterrània, s’hi afegeixen les vils conspiracions provocades per les ànsies de riquesa i poder. Només el vell metge Perthus serà capaç de recordar al cap dels anys els fets, ben cruels, que van commocionar la ciutat. L’assassinat a traïció del governador Manni i l’empresonament del jove Sul·la tan sols van ser l’inici d’una llarga cadena de mentides, intrigues i injustícies. El temps, però, sempre acaba revelant la veritat. De Tàrraco a Ilerda, passant per Baètulo i per les muntanyes d’Ausa, El somni de Tàrraco s’endinsa vívidament en el passat esplèndid de la Catalunya romana.
.
Personatges
.
PERTHUS EL VELL: El vell metge nascut a les muntanyes d'Ausa (Vic). També el narrador de la història. SUL·LA: Fill d'un comerciant mariner i company de classes de l'Adriana i en Lucà. ADRIANA: Filla d'en Manni, el governador, i parella d'en Sul·la. LUCÀ: Germà de l'Adriana. Un home ambiciós i emprenedor. MANNI: Governador de la Tarraconensis. Un home recte i just. APOL·LODOR D'EFES: Preceptor d'en Sul·la i dels fills del governador. Apassionat lector. ATI: Llibreter amic de l'Apol·lodor. VIRGILI PONCIUS: Duumvir d'Ilerda (Lleida). LÍVIA DRUSIL·LA: Esposa de l'emperador. Amiga íntima de l'Adriana. TREPSO: Home de confiança de la Lívia Drusil·la. CERÓ: Ajudant del llibreter. LUCIUS: Capità de la guàrdia del governador Manni. Protector de l'Adriana. NÍDIA: Esclava al servei d'en Perthus. OCTAVI AUGUST: Emperador de Roma.
.
Context històric
.
Una novel·la que ens endinsa en un període fonamental de la història del nostre país: l'època romana en el moment de més esplendor de la Tarraconensis. Més concretament, els anys en què l'antiga Tàrraco es va convertir en la residència de l'emperador Octavi August. Després d’una dura lluita per véncer la rebelió que en Marco Antonio i la reina Cleopatra han impulsat des d’Egipte, Octavi August dedica uns anys a anexionar per a l’Imperi els pobles del nord d’Ibèria que encara quedaven sense conquerir. Quan té a les seves mans tota la península s’instal·la durant 3 anys a Tarraco i des d’allí administra l’Imperi. Els romans s’apoderen d’Ibèria amb la intenció d’aconseguir matèries primes per a l'Imperi. Les mines d’or i plata, així com l’oli, l’agricultura o la sal seran els seus objectius. Tot i comptar amb les riques vegues de la Bètica (Andalusia), des de Roma hi ha encara una forta demanda d’oli. La seva producció i comercialització serà un dels punts clau de la novel·la. De Tàrraco a Ilerda, passant per Baètulo i per les muntanyes d'Ausa, El somni de Tàrraco retrata amb vividesa l'esplèndid passat de la Catalunya Romana.
.
Curiositats
.
ESCRIURE A LES TERRASSES Fa temps vaig imaginar un text que portaria per títol “Escriure a les terrasses”. El motiu era homenatjar aquesta mena d’espais on he passat moltes hores de la meva existència, sovint desenvolupant arguments o escrivint la novel·la en curs. La meva afecció a les terrasses i els espais oberts ve de molt lluny. Un dels meus primers records transcorre a la galeria que envoltava la casa dels pares a Betanzos; jo devia tenir menys de cinc anys, que va ser quan la van abandonar definitivament. En aquella atalaia jugava i observava el ritme de la vida de la petita ciutat de província. Ara, sempre que el temps acompanya, agafo el portàtil i em retiro a la terrassa de la casa on visc a Tarragona. La seva posició elevada em permet veure la mar i la part alta de la ciutat des d’una perspectiva privilegiada. Fa cosa de dos anys vaig parar compte que, per molt que ocupava aquest espai amb freqüència, no sempre parava atenció al que podia contemplar. No és estrany. L’escriptura ens convoca a un món paral·lel que no sempre té a veure amb el que ens envolta. Era de nit i l’absència de la lluna permetia una major definició dels espais que tenia al davant. Un d’ells, potser el més esclatant atès que la mar era només una extensa superfície fosca que es confonia amb el cel, era l’antiga Tarragona, el barri que els tarragonins anomenen Part Alta. Des dels temps romans, ha estat envoltat per les muralles, formidables i gairebé es diria que amb vocació d’eternitat. Ara, al segle XXI, es troben sota la llum groga que es fa servir en molts monuments i que atorga una estranya intensitat al paisatge nocturn. En aquells instants vaig entendre que tenia un deute amb la ciutat que m’havia acollit, que Tarragona tenia una antiga història que m’estava esperant. Després de reflexionar durant uns quants dies, vaig decidir que la meva atracció per les muralles tenia alguna cosa a veure amb una època remota de la ciutat. Però no era aquell segle II després de Crist que reflectien les maquetes i les restes dels gran edificis. Era evident que aquests vestigis d’un passat notable m’atreien, però encara més ho feia un altre moment, quan havien començat moltes coses que farien de Tarragona una de les ciutats romanes més importants del Mediterrani. Vaig saber aleshores que volia escriure sobre els tres anys que l’Emperador Octavi August havia residit en aquella Tàrraco del segle I a.C., plataforma de les legions que lluitaven per acabar amb els darrers focus de resistència al nord de la Península. Em vaig dir que en un espai molt curt de temps, al voltant de tres anys, s’havien posat les bases de la Tàrraco que ara admiràvem, que havia estat el punt de partença d’una manera d’entendre el nostre país. Perquè, tal i com em repetia mentalment quan hi pensava, Catalunya no era només la conseqüència d’una Edat Mitjana rica en esdeveniments. Bona part del que era també tenia a veure amb el seu passat romà, i Tàrraco havia estat la urbs més destacada en aquells temps.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Serà un plaer presentar-lo a la vostra llibreria. Una abraçada, amics i amigues d'Argot!

X. R. Trigo

Juan Manuel Llorca, nos presenta a un detective real en su novela "Los malos pensamientos"

Los malos pensamientos Juan Manuel Llorca Almuzara Comprar Presentación a cargo de José Manuel González de la Cuesta, presidente de ...