Agafo el tren per emprendre un viatge. Una noia m'ofereix el seu lloc perquè no estigui dret. Li ho agraeixo mentre em resisteixo a seure al seu lloc. I penso que el temps passa: abans hauria estat jo qui l'hagués ofert, ara me l'ofereixen. Però hi ha actituds que no canvien: encara hi ha persones que, generoses, es regeixen per uns valors.
Aquests Ressons de nadal tenen el regust dels anys i de la novetat. Vint-i-vuit anys han passat des de la primera narració, i només uns mesos des de l'última. Són una confessió, disset narracions i un epíleg escrits en aquest viatge de vint-i-vuit anys. Escrits amb formes diferents, amb continguts diferents, el llibre plana en el ressò d'una nit màgica, d'un estel en el cel, en el blanc de les pàgines i en els ulls de cadascú. L'essència no ha canviat però el temps passa, inexorable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario