miércoles, 6 de junio de 2018

Tretze tristos trangols, per Albert Sánchez Piñol. Edicions La Campana.



Sense cap tipus de dubte, l´escriptor mes original dels darrers anys. Pot ser que al meu rànquing personal, sería company de Cèsar Mallorquí i Carlos Ruiz Zafón pel sentit ampli del sentit d´aventura i misteri que a les seves noveles demostren, sent escriptors ideals per a lectors novells o cansats d´històries denses i farragoses.
Albert Sánchez Piñol es un escriptor que descendeix de la zona anomenada dels tres regnes, el Matarranya, la Tinença, (aragó, catalunya i valència) al menys per part materna, i aquest fet li aporta un llenguatge localista als seus relats, —que no he detectat a les seves noveles— i que probablement siga intencionat i que a mi m´encisa. A banda d´una escriptura fascinant que no pare de recomanar a tothom. Açò ho vaig descobrir al seu llibre "Les edats d´or", que vos pregue llegiu de manera inmediata.
Un llibre bo i divertit, d’un autor molt recomanable (La pell freda, Pandora al Congo, Victus...).  Tots els tretze contes, surrealistes i fantàstics, que només tenen en comú que són tristos i en què els protagonistes passen tràngols, et fan passar una bona estona, rient i gaudint d’una bona dosis de literatura catalana.  
Un bon autor per llegir a qualsevol moment i en qualsevol contexte.
La meva recomanació pot ser sembla ideal per a un public adolescent, pero res mes enllà. Els que vàreu llegir Victus, sabreu el que us dic.

No hay comentarios:

La estacion Donoso,Jose M. / Ferrero,Marga

  Llegadas y partidas; saludos y despedidas; comienzos y finales? ¿Cuál es la diferencia? A veces está muy clara y otras, sin embargo, cuest...