Joc de dos, de Rosa Roig un sac tancat i preparat per a jugar i quatre reculls: L’Home del sac, Dones i filles, Himnes de batalla i Tactes i contactes. És el joc del trencament, del dolor, de l’amor i també de la confontació i la fugida. Seguint un ordre cronòlogic, trobem un joc entre ritmes, versos, silencis i estrofes, entre dones i hòmens. És el camí com a destí, i la mirada com a frontera. És, també, el joc entre l’acceptació de les regles poètiques i el seu trencament. És el joc en la frontera, entre prosa i poesia. És, així mateix, el joc entre la vida i la mort. I finalment, és el joc entre un jo, un tu, un nosaltres, que de vegades, es produeix cos a cos.
9 de novembre de 2012 a les 19:00h
Col·lecció Mil poetes un
país, de l’editorial Germania
Nota biogràfica
Rosa Roig (Sueca,
1962), estudià filologia a la
Universitat de València-Estudi General i des de 1986 la docència és la seua
professió. Les seues passions i el seu compromís l’han enfangada en la
política, el sindicalisme, el periodisme, la investigació, la música i,
finalment, en l’escriptura. En 2002 va començar amb la poesia perquè com afirma
Montserrat Roig, “a l’escriptura hi pots
dir allò que no diries mai en veu alta”.
En març de 2009 va penjar el seu primer post al blog http://vidapervida.blogspot.com, fet a quatre mans amb la seua germana Manola
Roig, autora de les il·lustracions. Diaris, microrelats, contes breus, articles
d’opinió i d’agitació, poesia, dibuixos i fotografia a la xarxa perquè escriure
és un aprenentatge de cada dia Des de la blogosfera ha participat en els llibres col·lectius Poemes i blogs, poetes a la xarxa i 365
contes. Acaba de publicar el seu primer recull de poesia Joc de dos.Des de la blogosfera ha participat en els llibres
col·lectius Poemes i blogs, poetes a la
xarxa i 365 contes. Acaba de publicar el seu primer recull de poesia Joc de dos.
Breu sinòpsi
En el primer poemari de l’autora trobem
un sac tancat i preparat per a jugar i quatre reculls: L’Home del sac, Dones i
filles, Himnes de batalla i Tactes i contactes. És el joc del trencament, del
dolor, de l’amor i també de la confontació i la fugida. Seguint un ordre cronòlogic,
trobem un joc entre ritmes, versos, silencis i estrofes, entre dones i hòmens.
És el camí com a destí, i la mirada com a frontera. És, també, el joc entre
l’acceptació de les regles poètiques i el seu trencament. És el joc en la
frontera, entre prosa i poesia. És, així mateix, el joc entre la vida i la
mort. I finalment, és el joc entre un jo, un tu, un nosaltres, que de vegades,
es produeix cos a cos.
A la xarxa
Tast de text:
Sueca, setembre 2012
Comentarios