Tretze tristos trangols, per Albert Sánchez Piñol. Edicions La Campana.
Sense cap tipus
de dubte, l´escriptor mes original dels darrers anys. Pot ser que al meu
rànquing personal, sería company de Cèsar Mallorquí i Carlos Ruiz Zafón pel
sentit ampli del sentit d´aventura i misteri que a les seves noveles demostren,
sent escriptors ideals per a lectors novells o cansats d´històries denses i
farragoses.
Albert Sánchez
Piñol es un escriptor que descendeix de la zona anomenada dels tres regnes, el
Matarranya, la Tinença, (aragó, catalunya i valència) al menys per part
materna, i aquest fet li aporta un llenguatge localista als seus relats, —que
no he detectat a les seves noveles— i que probablement siga intencionat i que a
mi m´encisa. A banda d´una escriptura fascinant que no pare de recomanar a
tothom. Açò ho vaig descobrir al seu llibre "Les edats d´or", que vos
pregue llegiu de manera inmediata.
Un llibre bo i
divertit, d’un autor molt recomanable (La pell freda, Pandora al Congo,
Victus...). Tots els tretze contes,
surrealistes i fantàstics, que només tenen en comú que són tristos i en què els
protagonistes passen tràngols, et fan passar una bona estona, rient i gaudint
d’una bona dosis de literatura catalana.
Un bon autor
per llegir a qualsevol moment i en qualsevol contexte.
La meva recomanació pot ser sembla ideal per a un
public adolescent, pero res mes enllà. Els que vàreu llegir Victus, sabreu el
que us dic.
Comentarios