A la poqueta nit, de Joan Feliu i Lorenzo Ramírez
Un Castelló de fi de segle que no volia ser ciutat si per això deixava de ser poble. Un carrer, el de Santa Bàrbara. Una dona, la senyora Pilarin, que congrega a les veïnes totes les nits a la fresca per a parlar del que passa dia a dia. Un xiquet que anys desprès arreplega aquelles reflexions que eren el tema de conversa a la fruiteria d'Adeleta, a la perruqueria de Tonica, al eixir de missa en el rogle que feia Aurèlia, i sobre tot al bar Roca on esmorzava el verdulaire Tomàs, que sense assistir, era l'amfitrió d'una segon revisió del tema esmentat al capvespre anterior.
No hay comentarios:
Publicar un comentario