Ir al contenido principal

Atorgats els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians

El jurat dels XXIV Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, constituït per Núria Cadenes, Esperança Camps, Isidre Crespo, Rubén Luzón i Begonya Mezquita, ha fet públic aquest migdia el veredicte dels premis a les millors obres d'autors valencians publicades en llengua catalana durant 2013. Aquests guardons s'han atorgat, fins ara, en les modalitats de narrativa, poesia, assaig, teatre i difusió de la literatura catalana, a les quals enguany s'han afegit les de literatura infantil i literatura juvenil.


En la modalitat d'assaig, ha estat guardonat el dietari Un son profund. Dietari d'un curs de literatura universal(Viena), d'Enric Iborra, que el març passat va rebre el Premi Ciutat de Barcelona d'assaig. En la modalitat deliteratura infantil, ha resultat premiat l'àlbum il·lustrat La Maria no té por (Andana), escrit per Francesc Gisbert a partir d'una cançó de Dani Miquel, i il·lustrat per Ricardo Maniscalchi. El premi de literatura juvenil ha estat per la novel·la de Xavier Aliaga El meu nom no és Irina (Andana), recentment guardonada amb el Premi Samaruc de l'Associació de Bibliotecaris Valencians. Joan Francesc Mira s'ha endut el premi denarrativa, pel llibre de memòries El tramvia groc (Proa). Josep Porcar ha rebut el premi de poesia pel recullLlambreig (Tria Llibres). Finalment la modalitat de teatre ha guardonat l'obra Àfrica (Onada), de Joan Manuel Matoses, premiada també amb el Ciutat de Sagunt.

La Junta de l'AELC al País Valencià ha decidit atorgat el Premi de difusió de la literatura catalana a l'associació El Tempir, d'Elx.

Una seixantena de persones s'han inscrit al sopar de lliurament dels Premis, que tindrà lloc al restaurant Aldebarán del Reial Club de Regates d'Alacant, aquest divendres a les 21h, i serà presentat per Tomàs Mestre, director de l'Aula de Teatre de la Universitat d'Alacant. Durant el transcurs de la vetllada es retrà unhomenatge al poeta, arquitecte i professor il·licità Gaspar Jaén i Urban, amb una glossa a càrrec de Manuel Palomar Sanz, rector de la Universitat d'Alacant.

Aquests premis els convoca l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana des de 1991, i enguany compten amb el patrocini de la Universitat d'Alacant i de la Institució de les Lletres Catalanes.

Per trobar els llibres:

Comentarios

Entradas populares de este blog

Amor de madre Caminando entre rosas y espinas

  Amor de madre Caminando entre rosas y espinas Es la historia de una mujer que nació inmediatamente después del final de la Segunda Guerra Mundial. Un tiempo difícil debido a la situación social y económica, que causaba estragos en cuanto a enfermedades, que solían tener un final trágico: la muerte. La autora consigue transmitir no solo su historia personal, si no también los valores y enseñanzas que ha recorrido a lo largo de su vida, convirtiendo este libro en un testimonio de valor incalculable sobre la fortaleza humana y la capacidad de superar las adversidades.

Dibujar la guerra ARTE EN LAS TRINCHERAS (1914-1918)

  Dibujar la guerra ARTE EN LAS TRINCHERAS (1914-1918) Por sus cualidades de inmediatez y ligereza, el dibujo es un medio de expresión plástica idóneo en un contexto de guerra. Durante la Primera Guerra Mundial, muchos artistas combatientes produjeron numerosos bocetos, ilustraciones y viñetas sobre su experiencia bélica y la realidad de las trincheras. Adoptando un enfoque transversal ùde las innovaciones vanguardistas a la prensa satíricaù, este breve ensayo analiza sus distintas aproximaciones al conflicto, reproduciendo algunas de esas obras más notables. ¿Hasta qué punto era posible captar la deshumanización de la guerra moderna, denunciar las manipulaciones de la propaganda, plasmar el horror?

El escultor errante FORTUNAS Y ADVERSIDADES DE PIETRO TORRIGIANO

  El escultor errante FORTUNAS Y ADVERSIDADES DE PIETRO TORRIGIANO En el año aproximado de 1528, un escultor florentino llamado Pietro Torrigiano encontró su final en las cárceles de Sevilla. Aunque el motivo exacto de su condena y ejecución a manos del Santo Oficio sigue siendo un misterio, se le atribuyó una peculiar acusación, la de haber destruido con sus propias manos una escultura de barro de la Virgen María. Torrigiano la habría realizado para un importante noble local que, incapaz de apreciar el valor de su arte, le habría pagado el salario de un simple artesano. El trágico rumor de su muerte solo sirvió para alimentar la leyenda de un escultor que había abandonado su ciudad natal hacía veinticinco años, poco después de un altercado con el mismísimo Miguel Ángel Buonarroti, enrolándose después como mercenario en las guerras de Italia y finalmente buscando fortuna como escultor en la lejana Inglaterra. Este volumen, la primera monografía dedicada a la obra de Torrigiano, tra...