50 Aniversari de la mort de Bernat Artola
Bernat Artola:
Va naixer a Castelló de la Plana, els seus pares Castellonecs de naixement, provenien de Cinctorres i de Benassal. El pare de Bernat Artola es va relacionar molt bé amb la societat Castellonenca ja que a banda d´exercir de mestre de dibuix a la escola d´Art i Oficis de Castelló i a l´Institut General i Tècnic (actualment Fco. Ribalta) va ser Delineant a l´Ajuntament de Castelló, un càrrec important per a l´època, el que va conseguir que la família tingues una economía sanejada i que els fills estudiaren, un medicina i l´altre, el que ens centra, Bernat, va estudiar Arquitectura a Barcelona i posteriorment Lletres, les quals serien la seva passió.
Bernat va naixer a 1904 al número 62 del carrer Cavallers i va faltar a Madrid el 8 de maig de l´any 1958.
Els seus primers poemes els va presentar als Jocs Florals de Lo Rat Penat a València, on va aconseguir la Viola d´or a l´any 1925 amb l´Ermita i el Premi Flor Natural a l´any 1926 amb Cançons d´Amor. Per aquestos anys va fer amistats molt importants com Juan Bautista Porcar, Enric Soler i Godes, Vicent Sos Baynat, Manuel Segarra i tants altres que marcaren la xicoteta generació del 27 de les lletres Valencianes on es van desarrotllar les Normes de Castelló.
A l´any 1928 inicía una colecció de 58 alegoríes a la Verge del Lledó per encàrrec del Prior Mossén Vicent Pachés de les que encara es conserven alguns exemplars i al any vinent, al 1929 guanya de nou el premi Flor natural. A partir d´aquest any comença el periode mes prolífic i bohemi de Bernat Artola i la seva participació a totes les tertúlies i activitats culturals que creixen a la ciutat. També va tindre éxit amb invencions, com la persiana que se separa del marc de la finestra, la qual va patentar i que encara es poden vore instal·lades a balcons i finestres de la plaça Hort dels Corders. Fet que ens fa vore la genialitat del nostre poeta.
En aquesta época també va dissenyar la portada del llibre Tombatossals, de José Pascual Tirado, llibre editat per Impremta Armengot, que va obtindre el primer premi de la Cámara Oficial del llibre de Madrid.
Continúa els seus estudis a Madrid i Salamanca sense deixar la passió de l´escriptura i continúa guanyant el guardons mes importants a València. Es l´hora que escriu Terra, de la qual Miguel d´Unamuno qualifica de Poesia d´aire llevantí, que mes que dibuixa, pinta amb precissió escenaris estudiats de la seva terra, amb una estructura lingüistica perfècta.
Comença la guerra civil i a 1937 es designat per a la Càtedra de llengua i literatura de l´institut Nacional de Secundaria número 2 de Castelló. Es detés sense càrrecs pel règim franquista i alliberat posteriorment sense mes conseqüencies.
L´escriptura de Bernat Artola la podem considerar com un alé de passió per la seua terra i records de les costums dels Castellonecs, així com un exercici literari i normatiu de primer ordre, primer per erudició lingüistica i segón per devoció per la seva llengua.
Comentarios